La definició i identificació de l
es diferents violències masclistes que pot patir la dona, i amb més virulència encara la dona amb discapacitat per la seva doble vunerabilitat, són clau a l’hora de poder denunciar-les i tractar els efectes que tenen en la dona maltractada.
Aquesta va ser una de les idees més rellevants de la jornada Justícia per a sanar- Igualtat per a viure, organitzada pel grup Social ONCE, juntament amb el Grup de Treball de Gènere del COCARMI i celebrada el 20 de novembre per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
L’acte, moderat per María de la Sierra López, vicepresidenta del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya, començà amb una obertura institucional d’Enric Botí, delegat de l’ONCE a Catalunya, i Mercè Batlle, presidenta del COCARMI, la qual recordà la doble discriminació de les nenes i dones amb discapacitat i denuncià unes violències “sovint invisibilitzades”, cosa que fa que molts cops no es puguin atendre, unes violències “greus, persistents i sistemàtiques” però no sempre detectades, denunciades ni jutjades, de forma que “la vulnerabilitat pot convertir-se en impunitat”.
Recordà així mateix tota la feina que impulsa el comitè per reclamar “que les polítiques públiques integrin les variables de gènere i discapacitat” i demanà, un cop més, millorar les condicions d’accés a la justícia del col·lectiu i més formació per a tots els professionals i agents de la justícia implicats. 
Tot seguit, la psicòloga clínica especialista en malalties cròniques Patrícia Planas, parlà de Violència, Salut i discapacitat: Visibilitzant allò que fa mal; va enumerar i posar exemples de diferents formes de violència contra les dones, des de la física i sexual a l’econòmica, l’emocional, la de càrregues per cures (se li demana una capacitat infinita), la relacional i social (amb aïllament i pèrdua d’amistats). Es tracta sovint de situacions de violència “silencioses” que encara costen de veure a la societat.
Sentiment de culpa i dolor
Parlà també de l’autoviolència, la que es produeix la mateixa amb una autoexigència duta al límit i que porta a emmalaltir, a tenir sentiment de culpa per desgast: “la violència, sigui quina sigui, causa trauma”, va dir, i causa dolor, així com un estrès continuat, ansietat i, de vegades, depressió. I les dones amb discapacitat tenen gairebé al doble de risc de patir violència física i sexual que les dones sense discapacitat, recalcà.
Per això és tan important, va dir, que la dona sigui assertiva, sàpiga parar, es permeti tenir emocions, dir No quan calgui, decideixi sobre el seu propi cos i la pròpia vida. La psicòloga va destacar jornades com aquesta, que ajuden “a transformar el dolor en una experiència compartida”.
A continuació, l’advocada Trinidad Fernández, que ens ha acompanyat en altres actes del COCARMI, va lamentar que “estem rodejats de violència” i afegí, referint-se a la via judicial, que “nosaltres no tenim la solució, la violència no s’erradicarà”, en tractar-se d’una problemàtica estructural. La solució es troba, va dir, en la prevenció i en la consciència col·lectiva, començant per treballar fent front a les diferències econòmiques que viuen moltes parelles i que són font de violència per la dependència que pateixen generalment les dones. Fernández recordà el paper pioner en la defensa de les dones amb discapacitat víctimes de violència de la magistrada María Auxiliadora Díaz (qui no va poder assistir, precisament, per haver d’atendre un cas de violència masclista) i va demanar professionals especialitzats i una “justícia social que identifiqui la violència”.
Xifres preocupants
Al seu torn, María de la Sierra López va dir que “existeix molt desconeixement sobre com afecta aquesta xacra social a les dones amb discapacitat i hi ha dades que cal visibilitzar, com ara que el 30% de les víctimes que sobreviuen a aquest maltractament adquireixen una discapacitat i presenten nombroses seqüeles, o que el 10% de les víctimes mortals tenien discapacitat”.
Eva Menor, consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, va cloure l’acte apuntant que “si no treballem plegats mai arribarem a l’escenari de zero víctimes” i que “la lluita per combatre la violència de gènere val la pena”, fent especial èmfasi en la sensibilització i la feina per “trencar les dobles i triples barreres” a què han de fer front les dones amb discapacitat. També van participar en l’acte Dolors Guiu, agent d’Igualtat de l’ONCE a Catalunya, i David Bernardo, president del Consell Territorial. Com a colofó es va presentar el cupó de l’ONCE dedicat al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, amb el lema “Juntes som més fortes”.