21/03/2011
Amb 29 anys, Juan Manuel Bertomeu va en cadira de rodes per accident de moto. Aquest fet no l‘ha impedit estar integrat laboralment i practicar l‘equí adaptat. Bertomeu és usuari de les activitats de la Fundació Deporte y Desafío.
- 29 anys actualment. Des de quan en cadira de rodes i per quin motiu?Vaig en cadira de rodes per un accident de trànsit, un accident de moto. Em vaig quedar adormit conduïm i em vaig sortir de la via. Vaig caure molt malament, fent-me molt mal a la columna vertebral. A conseqüència d‘això vaig patir una lesió medul·lar, per la qual cosa porto cadira de rodes.
- La discapacitat no t‘ha impedit treballar?Doncs no. Treballo a Mercavalencia. Estic al capdavant de Fruites Bertomeu, juntament amb el meu germà i la meva mare. Som un negoci familiar de venda de fruites i verdures per a majoristes. Cada dia em llevo a les 3 de la matinada. El divendres és el dia més llarg de la setmana perquè Mercavalencia obre a la tarda.
- La discapacitat tampoc t‘ha dificultat la pràcrita de l‘esport. Fas esquí adaptat amb la Fundació Deporte y Desafío...Efectivament. M‘apassiona el món de l‘esport. L‘esquí adaptat a persones amb discapacitat física es practica amb una cadira d‘esquí especial. Hi ha diferents models, depenent de les necessitats de la persona. A les mans portem uns pals que per un costat ens ajuden a relliscar per la neu i per un altre, a punxar-la per propulsar-nos.
- Quantes vegades t‘has caigut?Moltes... I cops molt macos... Però per això està la seguretat. Portem un bon casc, proteccions i un monitor especialitzat que sempre ens posa la Fundació Deporte y Desafío, format per l‘entitat.
- Mai has agafat por?No, mai. Un cop t‘inicies en l‘esqui adaptat i controles el tema, ets un més a la pista, amb la satisfacció que aquest esport et genera.
- Què t‘aporta la pràctica de l‘esquí adaptat?La convivència amb altres persones, la integració, millorar les meves relacions socials i la meva autonomia.
- Siguis sincer... Quines dificultats t‘origina la teva discapacitat? Ets una persona molt jove...Doncs, principalment resulta una mica aparatós moure amb els braços tot el teu cos, amb el que això comporta. Però un cop t‘hi acostumes i assumeixes la teva discapacitat, el que et complica la vida no és pas la discapacitat sinó la societat, les barreres arquitectòniques i les barreres socials... Jo em moc d‘una manera diferent a les persones que caminen. Faig les coses d‘una manera diferent. Però, per exemple, si no trobo esglaons a l‘entrada dels locals, puc accedir-hi. Si s‘adapta l‘esquí, puc practicar-lo... I així amb milers d‘exemples.
- I les barreres socials com les vius?El cert és que l gent, de vegades, et veu amb una discapacitat i no et tenen en compte per a moltes coses. I això és el que et marca i et condiciona. Si no fos per això, en un país com Espanya, jo seria un més.